Un poema marinero
 

Hola todos y todas.
Acabo de leer un poema de un poeta que se llama Tomàs Garcés (1901 - 1993) y me apetece subirlo al foro. El poema, que está escrito en catalán y no es de vocabulario fácil, es el primero de uno más amplio titulado "Cinc Cançons del Port" Espero que os guste.

Vaixell que dorms en el port,
embolicat de tenebra!
Has desat els gallarets
i són plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot de l'arbre mestre.
Si el mariner et guarda el son
la lluna també te'l vetlla.

Silenci de l'alta nit!
L'aigua del port és quieta
i tèbia com un coixí.
El cel és pàl·lid i tendre
com si fos humitejat
de rosada matinera.
La nau s'adorm poc a poc
sota els ulls del sentinella.

Si fa una mica de vent
ja vacil·len les estrelles.
El tràngol gronxa les naus
i a punta d'alba llangueixen
la lluïssor dels estels,
la remor de la taverna.
El vaixell s'ha deixondit
i obre totes les lluernes.

Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallarets i les veles.
Mariners, cal feinejar,
que es fa jorn i clareja.
La mar, més enllà del port,
s'ha desfet la cabellera.