[quiron]

A l’altra banda del mar construeixen el vaixell,

els cops dels calafats ressonen al matí

i no ho saben estan construint la torre de vidre de la meva infantesa.

No saben que cada peça, cada obra mestra i 'una part del meu ésser.

No saben que dins de la quilla hi ha la medul·la de la meva columna vertebral;

que en el quitrà calent hi ha el perfum màgic de la vida.

Que quan finalment hissin la vela, i l'exarcia tremoli serenament a l'aire

serà el meu cor el que sent el vent, serà el meu cor.

Antón Avilés de Taramancos, As torres no ar, 1989.


A veure si així està millor què us sembla?

p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115% }a:link { so-language: zxx }