[caribdis]

Originalmente publicado por quiron

Por favor, que se manifieste algún catalán; mientras tanto:

A l’altra banda del mar construeixen el vaixell,

els cops dels calafats ressonen al matí
i no ho saben estan construint la torre de vidre de la meva infantesa.

No saben que cada peça, cada obra mestra i 'una part del meu ésser.

No saben que dins de la quilla hi ha la medul·la de la meva columna vertebral;

que en el quitrà calent hi ha el perfum màgic de la vida.

Això quan finalment aixequen laparell tremola vagament a l'aire

serà el meu cor el que sent el vent, serà el meu cor.

Antón Avilés de Taramancos, As torres no ar, 1989.

Precioso también!!



Por afinar solamente

Això quan finalment aixequen laparell tremola vagament a l'aire

Que cando ao remate, ergan a vela, e a enxarcia tremole vagorosa no ar

Es difícil diferenciar que sube la vela y la jarcia tiembla?

Un saludo