[Atlántida]

Supongo que sabes que esta hermosa obra de Miquel Martí Pol se ha convertido en una habanera. Esta es la adaptación.

Mare, si fos mariner
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça
me n’iria mar endins,
tot sol amb la meva barca;
el vent, fora un crit de goig,
la vela, coloma blanca
i el cor d’un blau com d’encís
i els ulls d’un verd esperança.

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça
me n’iria mar endins,
tot sol amb la meva barca;
us faria adéu al port,
un adéu ple d’enyorança,
entre l’escalem i el pit,
m’enduria el goig de l’aire,
la verdor fina dels pins
la llum de les vinyes clares.

Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l’amor,
per ports i cales llunyanes.
Gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa
i l’olor de fonoll marí
entre el meu pit i l’escalem.

Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l’amor,
per mars de somni i rondalla.

L’amor seria molt lluny
si en caldrien de jornades
de nit guaitaria el cel
de dies la mar tan blava,
veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça
me n’iria mar endins,
tot sol amb la meva barca.
Tot sol amb la meva barca,
Mare, si fos mariner.

Miquel Martí Pol – J. Bastons