Explicació amb cert regust de comiat
He rebut un correu privat, més admonitori que amenaçador del Tabernero, i per tant em queda molt clar que aquest es el meu darrer missatge en català, i lamento si algú ho interpreta com un xantatge, el meu darrer missatge públic a La Taberna del Puerto, si no aconsegueixo que la meva terra es denomini com cal.
No crec que sigui una rabieta com algú ha titllat. Sempre m’he definit com a nacionalista i d’esquerres, tot i que no tinc cap problema a l’hora d’expressar-me en castellà, però hem arribat a un punt on no puc transcendir, ja que quan la societat gironina, desprès de lluitar molt, va aconseguir que es canviés oficialment el nom de la ciutat i de la província en el idioma espanyol, no va ser perquè després, 17 anys més tard, jo tolerés la ximpleria d’uns pocs (em fa por que siguin molts).
No faig només responsable al Windi, per molt que amenaci amb dimitir abans que acatar el dret que jo tinc per llei i per origen; però si no es modifica aquesta postura fatxenda, això es un comiat. Només em reservo el dret, temporal, de seguir enviant alguns MP per tal de anar tancant algunes converses obertes que em quedaven.
pim
__________________
Siempre llevo un fino sedal, con un anzuelo y un señuelo en el bolsillo, para cuando llegue mi hora, y me halle navegando, con Caronte hacia el otro lado del río, aprovechar para hacer curri; pues no hay duda que daré mejor impresión, de presentarse ante el portero con unos buenos peces recién pescados como ofrenda.
|
24-05-2007, 21:35
Modo de árbol