Poemas relacionados con la Mar

[Polen]

Pues yo pongo otro pese a que a mas de uno quiza le fastidia, pero es como el castellano antiguo, el que quiera entender que entienda... me quedo con el ultimo verso de la mar desmelená:

Vaixell que dorm en el port,
embolicat de tenebra!
Has desat els gallardets
i són plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot l´arbre mestre.
Si el mariner et guarda el son
la lluna també te´l vetlla.

Silenci de l´alta nit!
L´aigua del port es quieta
i tèbia com un coixí.
El cel és pàl.lid i tendre
com si fos humitejat
de rosada matinera.
La nau s´adorm poc a poc
sota els ulls del sentinella.

Si fa una mica de vent
ja vacil.len les estrelles.
El tràngol gronxa les naus
i a punta d´alba llangueixen
la lluïsor dels estels,
la remor de la taverna.
El vaixell s´ha deixondit
i obre totes les lluernes.

Trèmula dolçor del maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallarets i les veles.
Mariners, cal feijenar,
que es fa de jorn i clareja.
La mar, més enllà del port,
s´ha desfet la cabellera