Alguien es socio de Oncruiser?

[petete2013]

Hola Cristina... Yo soy socio de Fanautic Barcelona... En mi caso soy socio de un Bavaria 38... En las mismas condiciones q tu... Aunque yo estoy a medias con otro socio... Es decir 3 salidas / mes a compartir con otro socio... En mi caso nos hemos juntado 4 socios y juntando las salidasnos vamos el próximo mes de abril a La Ruta de La Sal... Comparto tu acertada descripción... Aunque en BCN no son tan espléndidos...


Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

[nautic]

Un club con distintos tratos a los usuarios....
Tendrá distintos precios a misma eslora?

Enviat des del meu Nexus5 català

[petete2013]

Los precios varían en funcion de la eslora... En la base de Barcelona p.e. Tienen 4 barcos...
Motora 7,5 mts - 140 hp
Benteau Oceanis 331
Bavaria 38 Cruiser
Ro400


Enviado desde mi iPhone utilizando Tapatalk

[nautic]

fuente: Diari Ara:
Navegar està a l’abast de (gairebé) tothom. Els velers més grans continuen tenint preus prohibitius, però actualment per 30.000 euros es pot comprar una embarcació de primer nivell de sis metres d’eslora, un segment en què es mou el 80% del mercat de propietaris. Tenir un vaixell en propietat, però, no és l’única opció de navegar ni, en la majoria dels casos, la més intel·ligent. Amb els clubs de navegació i el lloguer d’embarcacions, les empreses nàutiques s’esforcen cada vegada més a oferir preus per a tots els gustos. “Un assalariat que guanya entre 25.000 i 30.000 euros a l’any pot navegar perfectament. Només és qüestió de trobar la fórmula”, assegura el gerent d’Hermanos Guasch, Rodolf Guasch. Aquesta és una de les empreses que, des dels ports de Cambrils i Barcelona, impulsa nous formats de navegació.

Aquesta tendència s’ha vist afavorida per la crisi econòmica, que va fer estralls a les vendes. Entre el 2007 i el 2013, les operacions van caure un 70% a Espanya. Però el mar continua sent un atractiu molt gran i té, d’una banda, un públic molt fidel i, de l’altra, un mercat potencial molt gran, amb àmplies capes de població en què es poden captar nous adeptes que, en molts casos, no s’acosten a la nàutica perquè no són conscients d’aquestes fórmules de baix cost. Els clubs de navegació són fruit d’aquesta conjuntura. La fórmula desenvolupada consisteix a pagar una quota mensual, normalment a una empresa nàutica, per tenir dret a un cert nombre de sortides al mes, que sol quedar fixat en el contracte de soci. La quota varia en funció del caixet dels vaixells, però acostuma a oscil·lar entre els 50 i els 100 euros.

Socialitzar les activitats al mar

En els últims sis anys han aparegut mitja dotzena de companyies a la costa catalana, bàsicament a Barcelona i a la Costa Brava. Una de les pioneres d’aquesta modalitat és Corsa Nàutica, que opera des del port de Barcelona. El seu responsable, Carlos Rico, explica: “No ens podíem quedar de braços plegats veient com desapareixia la nostra clientela; havíem de fer-hi alguna cosa. Feia anys que el repte del sector nàutic era arribar a nous públics i socialitzar les activitats al mar, però la crisi ho ha accelerat, ja que, ara mateix, el volum de gent amb capacitat d’invertir en la compra i el manteniment d’una embarcació és molt més reduït que fa uns anys”.

El club de navegació Corsa Nàutica té una vuitantena de socis, amb dret a una sortida al mes pel mòdic preu de 48 euros. El perfil d’associat és un amant de la nàutica que es decanta per “l’opció intel·ligent” de pagar per ús, en lloc de fer-ho tot l’any i sortir només de tant en tant. L’empresa s’encarrega de tot: s’assegura que els vaixells, d’entre 8 i 14 metres d’eslora, estiguin en perfectes condicions i també programa les sortides. Es tracta d’una tasca que “no genera grans conflictes”: “En fem rodar cinc o sis, que són suficients perquè cap soci es quedi sense poder navegar el dia que ho desitja”. Fins i tot, Rico explica que “la nàutica es gaudeix més en grup i alguns dels socis que no es coneixien prèviament han acabat fent-se amics i programant junts les excursions al mar”.

Més al sud, a Cambrils, Hermanos Guasch i el Club Nàutic d’aquest municipi costaner ja treballen en la creació del Cambrils Sailing Club. Rodolf Guasch fa números: “Sent soci del club, pots navegar per menys de 100 euros, mentre que tenir un vaixell en propietat costa bastants diners més”. A banda de les persones que no tenen prou poder adquisitiu per disposar de vaixell propi, Guasch identifica altres clients tipus, com ara “els amants de la navegació, amb poder adquisitiu important però que no tenen temps per fer prou sortides i amortitzar un vaixell de propietat, o les persones a qui no els agrada navegar soles i troben en el club nous cercles d’amistats amb qui poden compartir l’afició pel mar”. Per a aquesta empresa, el club de navegació també és una inversió de futur. “Si aconseguim nous practicants, una part es poden convertir en compradors de naus”, afirma Guasch.

L’opció del lloguer

Llogar una embarcació -amb patró inclòs o sense- per a una sortida puntual no és un invent nou. Però el nombre d’usuaris s’ha disparat en els últims anys. Entre el gener i l’agost del 2014 la venda d’embarcacions destinades al lloguer va créixer un 63%. Precisament Rodolf Guasch confirma la tendència des del servei de xàrter d’Hermanos Guasch, al Port Olímpic de Barcelona: “El principi és el mateix que en el cas dels clubs de navegació, pagar menys i en funció del nombre de sortides, però en aquest cas són usuaris més esporàdics”. Guasch afirma: “A Barcelona sempre hem tingut turistes de molt poder adquisitiu i aficionats a la nàutica, amb vaixell als seus països d’origen, que passen uns dies a la ciutat i volen aprofitar per fer una passejada pel litoral”. Tot i això, el gerent d’Hermanos Guasch afegeix: “Cada vegada tenim més clients residents a Barcelona”.

Un dels paradigmes del xàrter és llogar un vaixell per passar-hi uns dies de vacances. És el cas del Jesús, que té el títol de patró i que, amb un grup d’amics, opta per passar uns dies a Menorca a bord d’un vaixell de lloguer. Ho fan perquè els encanta el mar, però l’operació és rendible: “Ens surt a uns 300 euros al dia entre tots. Comptant la manutenció, hem posat 600 euros cadascú per fer un viatge de nou dies, amb la llibertat d’anar on nosaltres vulguem i l’encant de fer-ho navegant. Si fas números i has de comptar avió, hotel i restaurants, et sortirà més car”.

El Jesús és un enamorat de la navegació, però prefereix la fórmula del lloguer: “Comprar un vaixell no surt tant a compte com llogar-lo. Si te’l compres de segona mà et pot arribar en un estat dubtós, mentre que si el llogues l’empresa te’l deixa en perfectes condicions i s’encarrega del manteniment”. També destaca l’essència de la nàutica: “Cal tenir les idees clares. El que és important és sortir a navegar, no ser propietari, i has de trobar una fórmula que s’ajusti a les teves possibilitats. Molta gent no és conscient de com d’assequible pot ser aquesta afició pels estigmes d’exclusivitat que arrossega la nàutica”.

L’esquí, el golf i el tenis: tres exemples a seguir

La gran assignatura pendent de la nàutica és canviar la percepció social que és té com a activitat elitista. Un objectiu que han aconseguit esports com l’esquí, el golf i el tenis, exemples en els quals les empreses nàutiques s’emmirallen. “Hi ha moltes fórmules perquè navegar no sigui car, però la majoria de gent no ho sap”, diu Rodolf Guasch. Per la seva banda, Carlos Rico defensa: “Com passa amb l’esquí, un usuari ho hauria de poder llogar tot. Això abaixaria els costos i faria créixer el nombre de practicants”. Rico demana més implicació als ports: “Fins ara han sigut immobiliàries a peu de mar, però haurien de promocionar més els esports nàutics i donar facilitats a nous practicants. És el model francès, però aquí només es veu el negoci a curt termini”. Guasch apunta també a l’administració: “No ens aniria malament que ens rebaixessin impostos per canviar la percepció de luxe que ens envolta, injustificadament”.



Enviat des del meu Nexus5 català