Crucero Badalona<>Costa Brava o Islas

[en_transit]

Ja soms a Addaia, hem navegat fins al Jònic, 3500 milles amb 90 dies.

Hem descansat, reparat avaries de la navegació i el Bel Ami torna a estar a punt. Tenim el code0 a la veleria per arreglar-lo de la gripada de 5 m. de la baluma. Quina errada deixar-lo envergat amb una meteo de F8, per sort de popa. Va ser à la travessa de tornada, Zákinthos Sicília, a les 04:00 de la matinada es va obrir la baluma, teniem més de 30 nusos sostinguts d’aleta, van ser 25 minuts intensos fins que no vaig poder deixar el xurro esparracat a coberta, amarrat als guardamans.

Menorca, Carloforte, Teulada, Vilasimius, Castellmare, Palermo, Favignana, Ústica, Stromboli, Lipari, Vulcano, Mesina, Catania, Kefalonia, Itaka, Meganisi, Levkada, Prevesa, Vonitsa, Antipaxos, Paxos, Sivota, Corfú, Lakka, Gaios, Prevesa, Levkada, Meganisi, Kalamos, Kastos, Patras, Trizonia, Kiato, Itea, Kato, Argostolion, Zákinthos, Marzamemi, Augusta, Scilla, Milazzo, Cefalú, Villasimius, Cabrera, sur de Mallorca i Menorca.

Masses milles per tants pocs dies, masses llocs visitats, però aquesta era la finalitat, un viatge exploratori, no per fer turisme, sinó per provar el vaixell i conèixer el Jònic. Vam complir de sobres l’objectiu, contens doncs.

El pitjor: el gasoil podrit que ens van posar a Sami, el motor es parava, hem canviat els filtres dues vegades i hem posat aditius per netejar la injecció, sembla que ja torna a funcionar correctament. Navegar més de mil milles amb escales i el motor fallant, va ser estressant.

El Jònic ens va agradar molt, ple de racons increïbles, fondeigos ben resguardats i aquest poble que viu de cara al mar. Pobles estructurats de fa centenars d'anys per acollir navegants, molls lliures. Vam navegar quaranta dies per les seves aigües i mai ningú ens va demanar un document de cap tipus.

El millor: la companyia embarcada, nous tripulants que vàrem aportar bones qualitats marineres, respecte i companyia inoblidable, desitjo que perdurin en el viatge. Sense ells no hagués estat possible aquest creuer.

El BelAmi s'ha portat bé, el què ha fallat ha estat per errades meves, espero haver après una mica més i això m'ajuda a millorar petits detalls que fan més precisa la navegació.

Hem queda el sabor del cafè i la satisfacció d'haver conegut un poble orgullós de la seva terra, coneixedors del tresor que tenen, el cuiden, el comparteixen i l'exploten amb mesura. I les flors, mira les flors, les oliveres a tocar la sorra, les proes rodones dels bots, les teranyines que pesquen a la llum, els tresmalls i els palangres tan iguals als que calem nosaltres, tantes milles i soms iguals, la mateixa mar, el mateix peix, el mateix blau.

Voldré desplegar les ales blanques per volar sobre les aigües i deixar la corrent i el vent jugar amb nosaltres, voldré tornar a veure el verd tocant la sal amb les puntes de les vostres arrels centenàries, voldré tornar a seure a la vostre taula i escoltar-vos sense res entendre, voldré sentir-me acollit, ignorant i gaudir del no-saber, del no-entendre i confiar.

Voldré seguir caient per aquest abisme.